Seül

Seül s’encén. S’encén i no s’atura. S’aixeca i no deixa que marxis a dormir. Surt el sol i et sorprèn. Sí, torna a ser de dia a Seül.
Saül corre, gira i no para. 20 milions de persones flueixen cada dia per les seves venes, Tot gira massa ràpid. M’aturo, enfoco, disparo i observo, però ningú em veu.

Sento que vaig a contracorrent durant els primers dies a la ciutat, però, a poc a poc, aprenc a entrar en aquesta espiral on tot es barreja tothom segueix sent anònim.
El senyor del quiosc no m’entén i es limita a somriure quan li demano un paquet de xiclets, avorto el pla. Entro al metro, alguns dormen, alguns queden absorts amb els seus mòbils o les seves Nintendo DS.

Surto del metro: llums de neó, venedors ambulants, fotomatons i karaokes.